miércoles, 25 de enero de 2012
En nombre de la voz descarriada
La sangre que no hierva
mi hervor espiral siempre espiral
los remolinos no
no tienen espacios
descubrir la claridad hacerla con tinta roja
mi hervor ai! mi hervor
hasta el hartazgo
líneas límites finales
dejar tres mordiscos en el mar
callejuelas perdidas
la luz mojada
emanada de los labios afilados
puntas surcando el orificio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
"la luz mojada
ResponderEliminaremanada de los labios afilados"
M'agrada aquesta figura tan gràfica.
dels nostres llavis, de les nostres boques sorgeixen els records, el mar, els carrerons i els racons que mai oblidarem, encara que partim cap a un altre mar, cap a uns altres carrerons o cap a nous racons per explorar
ResponderEliminargràcies, com sempre, pel teu comentari